Portfoli

Aquí us deixo el link del meu portfoli:
portfolioalbaiglesias.wordpress.com

Cómic:
Quan ens van dir que haviem de fer un cómic em vaig alegrar molt perquè em feia ilusió fer un, però va anar passant el temps i no em venien idees que em convencessin. Vaig acabar optant per una historia bastant fictícia que tractava d'una nena que estava al carrer que es quedava mirant una tenda de llaminadures quan de sobte va veure un preciós globus. Cupido anava volant pel món llençant fletxes i aquella nena va ser una de les que acabarien enamorades. Es va enamorar del globus, llavors va anar a agafar-ho i donar-s'hi un petó quan de sobte una fletxa de Cupido va pinxar aquell preciós globus.

- Procès del meu cómic:
Vaig començar fent expressions facials d'un personatge que no vaig acabar utilitzant.

Després vaig crear per fi el meu personatge, la Martha. Vaig agafar aquest estil perquè m'agrada bastant i perquè tenia trimestrals, tampoc tenia molta creativitat i no em quedava molt temps per treballar-ho molt.

Més tard, vaig començar amb la história, la vaig deixar fluir una mica i va sortir així.

Fins que va quedar com ha quedat finalment

He ficat un pla picat i un altre contrapicat, també unes quantes expressions facials i crec que han quedat bastant bé. Al final ha quedat així i encara que podria estar millor i pintat jo crec que esta suficient bé.

Còmic

- Activitat prèvia. Definició del mitjà i trets distintius.

El còmic consisteix en un mitjà en el qual s’expressen idees mitjançant imatges, normalment combinades amb text o altres informacions visuals. És una narració seqüencial mitjançant una successió d’imatges complementades amb text (l’ampliació del text depèn de l’autor).

S’utilitza com a entreteniment, encara que també es fa crítica social i busquen donar una lliçó al lector.

Les característiques principals són:

• Codis propis com la bafarada o la vinyeta.
• Organització manera seqüencial.
• Codis pictocinètics: Imatges i senyals que representen el moviment (ex: línies cinètiques).
• Codis audipictòrics: Onomatopeies.
• Llenguatge verbal-icònic: Predomina i és necessària la imatge, encara que el text és igual d’important per seguir el fil de la història.
• Temps: Marcat per present, passat i futur. Utilitza el Flashback i el Forward per poder explicar el passat i el futur.
• Temàtica: No hi ha límits, l'autor té lliure tria.
• Capacitat simbòlica: Missatges clars. Es creen símbols que representen accions o fets (ex: bombeta representa una idea, símbol d’enfadat).
• Llenguatge utilitzat: registre col·loquial, amb la finalitat d’aconseguir naturalitat.

- Història del còmic. 

El còmic, abans que fos creat com a tal, van haver-hi uns antescedents que van ser una gran influència per l'aparició d'aquest mitjà tal i com el coneixem. 

Aquest viatge en el temps comença a la Prehistòria, on es dibuixaven les pintures rupestres a les coves (tenim un exemple a Espanya, les Coves d'Altamira) on ja es podien veure alguns efectes utilitzats després al còmic per representar accions (línies cinètiques). 

Més tard, els egipcis (jerolífics) i mesopotàmics narraven històries, mites i llegendes a partir d'una seqüència de dibuixos (n'és exemple la Tomba de Menna). Es troben casos semblants a l'època grega i la romana (Columna Trajana). 

En les pintures romàniques s'explicaven escenes extretes de la Bíblia. El Bosch (pintor del gòtic) va crear el Jardí de les delícies, nombrades com a macrovinyetes. 

A Catalunya es troben al segle XVII les auques, seqüències narrades amb imatges i rodolins (Pere Abadal).

Al segle XIX apareixen les tires còmiques (Daumier). A França apareixen les aleluies, historietes  (sèrie d'estampes)que facilitaven l'educació i donaven lliçons als nens i als adolescents i difundien tradicions. Tenien temàtica religiosa.

Encara que, segons els cànons, el còmic modern apareix el 16 de febrer del 1896 amb The Yellow Kid en el diari The World de Nova York, es considera a Thomas Rowlandson l'inventor d'aquest mitjà (1809). Aquest home va publicar Els viatges el doctor Syntax. és veritat, això sí, que The Yellow Kid va introduir la bafarada per la intervenció del personatge parlant. 

The Yellow Kid

Rudolphe Töpffer és considerat el pare del còmic europeu amb la seva sàtira Els amors del Senyor Bosc Vell (1827) amb imatges i paraules. 

A Espanya, en canvi, es publica El Pulgarcito, una revista de còmics el 1921. 7 anys després s'anuncia el primer heroi de la ciència ficció (Buck Rogers, de Dick Calkins).

A partir d'aquí, el còmic aconsegueix una forta expansió arreu el món i comencen a aparèixer diferents estils (el manga, on es popularitza als anys 90 de forma mundial) i es creen les animacions a partir dels còmics (sobretot anime). L'any 2000 es comencen a digitalitzar els còmics.  

- La vinyeta. Formes i grandàries. Planificació. Composició. Perspectiva. 

- Vinyeta: Espai limitat on es realitza el dibuix i conté una escena. La seva forma depèn del dibuixant, ja que no hi ha cap norma sobre la seva forma i grandària.

- Formes i grandàries: Encara que normalment s'utilitzi en format quadrat, les vinyetes no tenen cap limitació en forma i grandària (única norma seria que la vinyeta entrés en la mateixa pàgina). Pot haver-hi vinyetes dintre d'altres i poden anar contornejades amb una línia negra (cartutxos) o amb el fons pintat d'un color diferent.

- Planificació: Els plans són molt importants, és de quina manera, angulació i perspectiva vols realitzar el dibuix. Auests són els plans més coneguts:

- Gran Pla General: Manifesta l'ambient on es desenvolupa l'acció. Ens presenta el context de la situació i a penes veiem als personatges. És el paisatge en general.

- Pla General: La seva grandària és semblant a la grandària del personatge. Presenta del cap als peus i presenta informació del context en el qual està el personatge. Aquestes referències a l'ambient són menors perquè es busca el protagonisme al personatge. També conegut com a pla sencer o de conjunt.

- Pla Americà: És la figura humana des dels genolls, mostra la part física del personatge o accions detallades d'aquest.

- Pla Detall: Enquadra una part de la figura humana de prop. Fins i tot arriba a ocupar tota una vinyeta.

- Pla Mitjà: Enquadra des de la cintura i destaca l'acció més que el context, l'expressió del personatge és important per al pla mitjà.

- Primer Pla: A partir de les espatlles al capdavant. L'estat emocional, psicològic i expressions facials són els que es remarquen.

- Composició: Consisteix en tot el divuix de la vinyeta i què es troba dibuixat.

- Perspectiva: És l'angle o de quin costat o manera veus l'objecte o referent al qual vols dibuixar. Es triben diferents angles, els quals són:

- Normal o angle mitjà: a l'altura dels ulls.

- Picat: de dalt cap avall i connota inferioritat.

- Contrapicat: de baix cap amunt. Connota superioritat.

- Angle zenital o picat absolut: visió perpendicular absoluta de la realitat.

- Angle nadir o angle contrapicat absolut.

Es busca donar efectes diferents segons sigui el pla i angle triat.

Vídeo sobre format:




- Els personatges. Expressions facials i moviment del cos. 

Al principi, els personatges realitzats als còmics es basaven en estereotips amb la finalitat que els lectors els hi fos més fàcil d'entendre i analitzar. No obstant això, actualment els personatges princiopals són fets amb molta cura i profunditat, ja que aquests tenen emocions, històries i manera de pensar com un ésser únic. 

Les expressions facials són ajudades de diferents símbols i depenent del dibuixant i l'estil les expressions són més realistes o més esquematitzades i fins i tot surrealistes o hiperrealistes.

- Els textos i els símbols gràfics. 

Ortotipografia: Ús de la tipografia per voler representar alguna cosa diferent, com l'utilització de majúscules per representar un crit. Els símbols gràfics ajuden a aquesta expressió verbal a través de les seves formes i fan més coherent la connexió. 

- Bafarada: Espai on es col·loca el text que el personatge diu o pensa. 

- Forma bafarada (silueta): La seva forma varia per tal de generar diferents sentiments o intencions del propi personatge.

- Línies cinètiques: Mostren moviment de la figura.

- Metàfora visual: Es mostren emocions de personatges a partir de dibuixos o altres símbols (com l'exemple de la bombeta).

- Onomatopeia: Representació de sorolls.

- Delta: Maca la direcció del text. Si és una bafarada on un personatge parla, la línia d'assota (delta) es dirigeix cap a la boca del personatge el qual parla.

- Signes: Solen ser els signes d'exclamació i d'nterrogació.

- Retolació: Impremta i estil d'utilització de la tipografia. 


- El muntatge. Transicions entre vinyetes. Les el·lipsis. El procés de realització.

Fotografia

Gimcana fotogràfica


2. Llei de tres terços:

ƒ/9 

Temps d'exposició: 1/30 

Longitud focal: 34 mm 

ISO: 400

3. Equilibri:

ƒ/4.8

Temps d'exposició: 1/100

 Longitud focal: 38 mm

 ISO: 250

4. Profunditat de camp:

5. Fotografies a desconeguts:

ƒ/7.1 

Temps d'exposició: 1/15

 Longitud focal: 18 mm 

ISO: 800

6. El color de les coses:
 

ƒ/4.2

Temps d'exposició: 1/1000

Longitud focal: 29 mm 

ISO: 640

7. Ràfega:

ƒ/4.8 

Temps d'exposició: 1/250 

Longitud focal: 36 mm 

ISO: 1600

 Fotògrafs i corrents

Donald McCullin:

Sir Donald McCullin va néixer el 9 d’octubre de 1935 a Anglaterra. És un fotoperiodista britànic, encara que es va fer coneguts per les fotos que va fer de guerres i conflictes urbans.
A les seves fotografies ha representat a gent pobre, sense feina, etc.
Quan ell tenia 15 anys, el seu pare va morir i, això va fer que deixes l’escola i sense notes ni res va començar a treballar en un catering de ferrocarrils. Després li van trucar per treballar al Servei Nacional de la Royal Air Force. Mentres treballava a RAF, es va comprar la seva primera càmera, un Rolleicord a Kenia. Desde aquell moment va començar a fer fotos a bombardejos entre altres conflictes. També va fer fotos per pel·lícules i a grups musicals, com The Beatles.
Va escriure llibres com Un viaje por el Imperio Romano, que era un estudi poètic de ruïnes romanes i preromanes que estaven a Àfrica del Nord i Mig Orient. Al 2012 es va fer un documental de McCullin, fet per Jacqui i David Morris i va ser nominada per dos premis. Donald està casat i té 5 fills.

 Aquesta imatge és un retrat a un irlandès desalinyat amb els cabells salvatjes i amb la cara ennegrida amb mugre sense llar. És un primer pla i en blanc i negre.


Richard Avedon: 

Richard va néixer a New York el 15 de maig el 1923 en Texas.

Les seves fotografies de moda i de retrats havien ajudat a definir la imatge de bellesa, elegància i cultura dels Estats Units.

De petit havia anat a l'escola Dewitt Clinton, on va col·laborar en el periòdic escolar.

Després va anar a la universitat i va començar la seva carrera com a fotògraf. El que feia era fer fotografies dels membres de les tripulacions. Aquelles fotos les va realitzar amb una Rolleiflex que li havia regalat el seu pare com a comiat.

Els seus retrats són senzills però al mateix temps profundament psicològics, tant de famosos com de desconeguts.

Més tard, l'any 1979, va començar un dels seus treballs més importants. Avedon va dedicar 5 anys a recórrer l'oest d'USA per documentar a persones que mai escriviren la història del seu país. L'obra es diu In the american west, presenta a graners, vagabunds, etc.

Ell fa retrats que mostren força expressiva. Els seus retrats són tristos, fatigats i sense maquillatge.

A part de fotografiar de moda i de retrat, va fer una obra en paral·lel explicant les seves experiències personals, records, etc. A l'obra ens parla del pas del temps, del camí cap a la mort. El 25 de setembre de 2004, Avedon va patir una hemorràgia cerebral mentre feia una sessió fotogràfica per a un projecte. Va morir l'1 d'Octubre a conseqüència de les complicacions mèdiques.

 És un pla mitjà.


Giovanna Bravar

És una youtuber i va néixer el 10 de gener de 1992 a Espanya.

D'adolescent va estudiar 1 any a USA i després va tornar per fer 2n de batxillerat. Quan va acabar el batxillerat, va entrar a la universitat i va estudiar comunicació audiovisual.

En 3r de carrera li van oferir treballar en un projecte amb Paula Baena sobre edició, guió, etc. d'un canal de bellesa.

La noia que sortia als vídeos va deixar el treball perquè no tenia temps per estudiar el que ella volia. Paula i Gio van seguir amb el canal sortint elles i després van haver de deixar-ho perquè el projecte va terminar. Després, Gio va demanar plaça en el projecte i aquesta vegada la van contractar. Ella i Paula van fer el canal d'ATC (Around The Corner) i van haver de decidir entre Youtube o treball estable i van escollir Youtube.

De tant treballar i esforçar-se fent els vídeos, han obtingut la seva recompensa, ja tenen més de 950.000 subscriptors.

El color que defineix les seves fotografies és el blau.
És un pla mitjà.