Cinema
- CINEMA SOVIÈTIC:
- VÍDEO
- PÒSTER
- Prova:
- GUIÓ TÈCNIC
- STORYBOARD
GUIÓ LITERARI
1a ESCENA: CAMPS-CASA
(Es veuen imatges de camps i conreus. Gent conreant. Gent pobra i sense recursos. Entre els diversos plans surt el títol de l'obra)
Es destaquen dues persones treballant al camp: una NOIA i un NOI camperols (No tenen nom, representen un col·lectiu). Es troben cansats del seu treball diari i falta d'alimentació (expressat en gestos).
Quan acaba la jornada de treball marxen a casa, un lloc petit, insà, fosc i desorganitzat. Comencen a dialogar sobre la seva situació d'injustícia. Aquest diàleg s'expressa mitjançant textos.
NOIA
Hem de marxar ja d'aquí. Ens morim de gana.
NOI
Tranquil·la, demà al matí marxem cap a la ciutat a buscar una nova manera de començar.
Se'n van tots dos a dormir per esperar el nou demà i el seu gran canvi de vida.
Aquests dos camperols, com ja s'ha explicat abans, farts de la seva vida al poble, decideixen marxar cap a la ciutat amb esperances d'una millora de condicions (sobretot salarial) i per transformar-se a una altra classe social relativament nova: la classe obrera (proletariat).
LLETRA: L'ENDEMÀ
L'endemà, els dos jovents es preparen per a la marxa a la ciutat. Es pot veure que no porten res (o només porten alguna bossa amb algun tros de menjar). Porten la mateixa roba que el dia anterior.
(Es veu a ells caminant entre camps mirant el paisatge com si després ho trobarien a faltar al futur.)
2a ESCENA: CIUTAT
Arriben cansats a la ciutat. Un lloc gran, molts edificis conglomerats entre si. Decideixen preguntar a gent on podrien anar a dormir. Se'ls veu parlant a una PERSONA 1. Efectes de text per poder entendre la conversació.
NOIA (Possible text)
Busquem algú que ens doni feina.
Es veu a la PERSONA 1 indicant amb la mà un lloc i la NOIA i el NOI fan un gest d'agraïment. Marxen cap a la direcció del desconegut i troben una casa on s'hostegen gràcies a l'amabilitat d'aquella gent.
Però, de cop, escolten molt soroll provenint de fora. Els protagonistes surten per veure què passa. Es veu a molta gent aglomerada fent una marxa (imatge de La mare, Pudovkin) i molta gent manifestant-se.
En aquell moment de confusió, el NOI és agafat del braç per un home amb un millor aspecte que ells i ben vestit. Fa una cara d'afirmació i li diu que ell seria d'utilitat.
HOME
Series de gran utilitat.
El personatge es troba en un gran desconcert. Fons negre.
3a ESCENA: PALAU
TEXT: 16 DE JULIOL DEL 1918
Es veu una gran casa plena de luxes. Una noia una mica aterrada es troba tancada en una sala, que sembla ser la seva habitació. La noia resulta ser una de les princeses de la família Romanov.
Es comencen a escoltar trets, fet que fa que la noia s'espanti i s'amagui. El pom de la porta es mou lentament i la noia es troba a sota del seu llit a punt de plorar tapant-se la boca. Qui obre la porta resulta ser el NOI juntament amb uns altres soldats radicals bolxevics que apunten cap a la princesa. S'escolta un últim tret i es deixa en fons negre.
FINAL
- Funció de cada persona del grup:
- Judit: Edició de vídeo, música (escollir), algunes gravacions, direcció i guió literari.
- Paula: Storyboard, pòster, actriu, localització i ajuda en guió literari.
- Alba: Vestuari, càmera principal, guió tècnic.
- Mario: Actor, vestuari.
- Referències:
- La mare, Pudovkin, 1926.
- El final de St. Petersburg, Pudovkin, 1927.
Introducció: Què és?
El cinema soviètic va ser un dels més importants del cinema europeu, encara que va patir una crisi durant els anys 90. Va donar lloc a interpretacions referents al cinema com: el cinema com a obra d’art, el cinema com a propaganda o el cinema com a objecte d’espectacle. El cinema mut soviètic va tenir molt d’èxit, que va ser sota el règim tsarista.
Ens referim a cine soviètic quan parlem de pel·lícules creatives i art del cinema durant els anys 1922 i 1991 en la Unió Soviètica. També és el nom que se li dóna a la corrent avantguardista integrada per artistes com Serguéi Eizenshtéin, Lev Kuleshov...
Història del cinema soviètic
El cinema soviètic ha aparegut en la Unió Soviètica (com indica el seu nom) comprès entre el 1922 i el 1991.
Les primeres sessions cinematogràfiques es van realitzar en 1896, encara en l’Imperi rus. No obstant això, el que va iniciar el moviment cinemàtic va ser un curtmetratge de sis minuts titulat Stenka Razin.
En 1917 la revolució bolxevic contra el tsar va marcar una nova etapa tant històrica com cinemàtica. El seu líder, conegut com a Lenin, pronuncià aquestes paraules que van fer la volta al món:
“El cinema és per a nosaltres, de totes les arts, la més important.”
Lenin, líder del sector bolxevic (POSDR)
Amb aquesta gran frase, Vladímir Ilitx Ullànov (nom real de Lenin) per explicar que aquest mitjà de comunicació (juntament amb la ràdio) era l’única via per arribar a la gent i transmetre les seves idees, ja que la major part de la població en aquell temps era analfabeta.
En 1919, el govern va crear una escola cinematogràfica i comença una etapa ascendent pel cinema soviètic, on es comencen a produir pel·lícules que encara avui dia són molt importants per la història general del cinema. Es destaquen els directors Serguéi Eizenshtéin (innova amb un nou llenguatge visual i mètode de narració), Lev Kuleshov (crea noves tècniques de muntatge), Vsévolod Pudovkin (La mare) i Dziga Vertov (revoluciona les obres de tipus documental). El cinema se segueix expandint de forma massiva i neix l’URSS.
En 1925 és creat El cuirassat Potekim, d’Eizenshtéin, considerada per molta gent la millor de la història del cine. Eizenshtéin ens fa veure amb la seva obra la importància que hi ha al cinema soviètic amb el muntatge. S’explica les gestes de forma èpica de la revolució.
Malauradament aquesta expansió, a la següent dècada és utilitzat com a propaganda per divulgar les idees del socialisme i és controlat per l’Estat (amb Stalin al mandat), fet que prohibeix als directors tenir una llibertat creativa (època denominada com “La gran Purga”). En canvi, les tecnologies van millorant i en 1931 apareix la primera pel·lícula amb so (El camí a la vida, de
Nikolai Ekk). Apareix el gènere de la comèdia russa.
Característiques:
Muntatge: Molta importància en el muntatge, on perfeccionaven la producció de manera obsessiva i ficaven efectes especials que en aquella època consistia en text.
Protagonista: Desapareix el protagonista-individu. El protagonista és el poble com a col·lectiu.
Narració cinematogràfica estructurada en actes.
El cinema soviètic tracta principalment sobre guerres a causa de l’època.
Cinema ideològic més que psicològic: Volen transmetre pensaments i idees, essencialment polítiques. Propaganda.
Sense colors: Tot estava en blanc i negre, ja que en aquell temps no existia el cinema en color i no s’havia arribat a conèixer la seva possibilitat.
Sense colors: Tot estava en blanc i negre, ja que en aquell temps no existia el cinema en color i no s’havia arribat a conèixer la seva possibilitat.
Cinema mut: El cinema era mut en aquella època a més de no tenir color. Sonaven òperes o diferents melodies.
Context: Es basen en els anys 20, quan es va iniciar la Unió Soviètica.
Format. Els vídeos estan en format 4:3.
- Dziga Vèrtev:
Dziga Vèrtov era el pseudònim de Denís Abràmovitx Kaufman. Va nèixer el 1896 a Polònia i va morir el 1954 a Moscú. Va ser un famós director jueu de cinema, guionista i muntador de l’època. Va ser un dels directors que va mostrar una gran insurrecció del cinema soviètic.
Treballava muntant noticiaris cinematogràfics (en 1922 va fundar un noticiari anomenat Kino-Pravda) juntament amb Lev Kuleshov (estava començant amb els seus experiments amb el muntatge) i el càmera d’Eisenstein.
En 1919 va crear amb la seva dona i el seu germà un grup anomenat Kinoks, on es destacaven les publicacions dirigides a la seva teoria del cinema: Cinema-Ull. Aquesta teoria té uns objectius principals:
- Aconseguir objectivitat a la captació de imatges.
- Captar imatges sense cap preparació.
- Ideologia: Càmera veu millor que l’ull.
- Rebuig guió, posada en escena, escenografia i grans actors.
- Muntatge uneix elements extrets de la realitat.
Les seves primeres pel·lícules explicaven la història de la Revolució: L’aniversari de la Revolució en 1919, seguida per altres com El tren de Lenin en 1921 i Història de la Guerra Civil en 1922. Aquestes pel·lícules van ser molt importants pel procés de muntatge de Vèrtov, on va començar a experimentar per tal d’aconseguir un efecte poètic. Té la voluntat de fer un anàlisi marxista de la societat a través de la postproducció.
Als anys 20 s’estrena Txelovek s Kinoaparàtom, un documental de 80 minuts mut editat per la seva dona el qual explica el dia a dia en una ciutat russa sense un clar fil argumental. L’únic fil conductor és un reporter que acompanya a l’espectador entre escenes independents.
- Lev Kuleshov:
Lev Kuleshov va ser dels pioners del cinema soviètic.
Va col·laborar en la creació de la primera escola de cinema del món, allí va treballar com a professor.
El 1941 va escriure fonaments d'adreça de cinema. També va realitzar petits documentals durant la guerra civil.
Entre 1913 i 1916 va començar a interessar-se per l'escenografia.
Pel·lícules:
1917- 1a pel·lícula (El projecte de l'enginyer Prait): Mac Prait, qui és fill d'un simple obrer, fa poc va acabar els seus estudis en un dels millors instituts electrotècnics d'Estats Units, i el projecte de la seva diploma s'ha convertit en tema de comentaris: una grandiosa central elèctrica escalfada amb torba. El mètode de processament de la torba era simple, segur i barat, Però, aquest pla posava en perill el benestar del potent trust transnacional de petroli, encapçalat per Orvil Ross. Va aplicar moltes tècniques (accions paral·leles, alternades, flaix-backs, primers plànols amb funció dramàtica).
1926- Po Zakonu: Un equip de cinc persones són cercadors d'or en el Yukon, acaben de començar a gaudir de gran èxit quan un dels membres perd els nervis, i sobtadament mata a dos dels altres. Els dos supervivents, marit i dona, sotmeten a l'assassí però després encaren l'agonitzant dilema. Sense l'oportunitat que les autoritats ho sabessin durant setmanes, han de decidir si prendre's la justícia per la mà o arriscar i intentar mantenir-ho captiu fins que puguin tornar a la civilització.
Descobriment:
Efecte Kuleshov: Seqüència de plans com representació ''espaciotemporal'' semàntica (idees i sentits en funció el context grupal).
Kuleshov va realitzar algun film de propaganda: Subbótnik (Dissabte vermell) i En el front vermell.
Nova recerca sobre la geografia creativa
Es construeix una escena sencera amb un espai inventat pel muntatge. L'actriu Aleksandra Jojlova es troba en un carrer de Moscou mentre que l'altre actor, Obolenski, es troba en la riba del riu Moskva. Ell somriu, camina cap a ella, i una vegada junts, es donen la mà enfront del monument a Gógol. Es giren mirant cap a un costat, i es veu el Capitoli. En el següent plànol es veu als actors prenent una decisió en el Boulevard Prechístenski i els hi veu pujar per les escales de la Catedral de Crist Salvador. L'efecte resultant, a pesar que els plànols havien estat gravats en llocs diferents, aconseguia fer l'efecte que els protagonistes havien arribat al Capitoli.
En el plànol que mostrava l'encaixada no estaven tan si més no els mateixos actors, sinó que van emprar els seus abrics amb persones diferents sense que es notés la diferència i sense donar sensació de discontinuïtat.
Experiments per crear una dona
L'experiment anterior, i en concret el plànol de l'encaixada, va donar pas al següent exercici que consistia en la filmació i muntatge de plànols de diferents de noies per construir una sola. Al no haver vist la totalitat de cap d'elles, donava la sensació que eren parts de la mateixa persona, construint així una persona mitjançant el muntatge.
Tercer experiment
El tercer experiment entorn del muntatge i els seus significats es basava en la comparació de dues seqüències. En la primera es mostrava un pres famolenc al qual li donaven un bol de sopa i ho devorava feliçment. En la segona seqüència es mostrava a un pres, però amb un altre objecte de desig, la llibertat. Li alliberaven i apareixia feliç també. La diferència de la felicitat de l'actor en ambdues seqüències es basava en el context.
Quart experiment
El quart experiment es tractava de comparar dos films. En el primer d'ells, i amb la càmera tomavistas fixa, es va gravar una actuació de ballet. En el segon film, la càmera gravava diferents detalls, primers plànols, etc. Es diferenciava, d'aquesta manera, entre un ballet gravat com si es tractés d'un teatre filmat, i una interacció més clara entre el mitjà del cinema i la realitat.
- Sergéi Einstein:
Va ser un director de cinema i teatre d'origen jueu. Les característiques del cinema d'aquest director rus són les següents:
- La seva tècnica de muntatge va servir d'inspiració pel cinema que va venir després. La seva hipòtesi del muntatge d'atraccions, que deia que l'espectador havia d'estar sotmés a estímuls psicològics i sensorials per mitjà dels mecanismes de muntatge.
- Muntatge mètric: es caracteritza per la longitud dels fragments. Els clips de les pel·lícules s'ajunten segons les seves longituds, similar a un compàs de música.
- Muntatge rítmic: la longitud del fragment i el contingut van fortament lligats i hi ha una relació. Aquest muntatge es basa en el so emocional del fragment.
- Muntatje harmònic: hi predomina el càlcul col·lectiu dels requeriments de cada fragment.
- Muntatge intel·lectual: els sons i les harmonies són de caràcter intel·lectual, els moviments són més agitats.
- Muntatge tonal: aquí, els moviments dels fragments són més amplis, a diferència del rítmic.
- Va refusar del muntatge clàssia per fer cinema, i es basa en les teories del muntatge de l'estudi dels ideogrames japonesos. Aquí, dos elements conformen un tercer, com pot ser ull + aigua = plor.
- El seu concepte per representar el muntatge era partir d'objectes físics reals per crear idees que no es poguéssin representar tan fàcilment.
- Les seves pel·lícules estan determinades pel muntatge i la acció.
- El principal protagonista de les seves obres és el poble, la gent que s'uneix com un grup
El cuirassat Potemkin:
BLU RAI
- Anàlisi de Blue Rai:
Director: Pedro B. Abreu
Gènere: Drama, acció i comèdia.
Corrent cinematogràfica o moviment: Cinema d'autor.
Format de la pel·lícula: Color, HD, Digital 5.1.
1. Argument: El dependent d'un videoclub decideix segrestar els seus amics i clients al seu local per cridar l'atenció de la que creu que és l'amor de la seva vida.
2. Recursos visuals (Justifica la resposta):
- Plans: Els tràveling, els plans generals, els mitjans i els primers plans són els que més criden l'atenció ja que, et permeteix conèixer els sentiments de cadascún.
- Moviment de la càmera: La càmera està estabilitzada per donar la idea a l'espectador que només és un observador.
- Posada en escena: Ambient tòxic.
- Actors:
- Santi Bayón: Rai
- Cristian Valencia: Amic discapacitat
- Vicky Luengo: Lola
- Mireia Guilella: Estrella
- Biel Montoro: Cani
- Josep Seguí: Policia dolent
- Betsy Túrnez: Núvia
- Pep Ambròs: Exnuvi de la núvia
- Continuïtat: La història explica el transcurs d'un atrac.
- Escenografia: Un videoclub basat als anys 80. Els flashbacks pertanyen d'altres escenografies i té molts guinys a altres pel·lícules.
- Recursos estilístics: Utilitza molt els flashbacks i utilitza molt somnis del protagonista que surten de la seva imaginació.
- Banda sonora: Música electrònica i balades o cançons per en escenes amoroses.
- To del llenguatge: Vocalitzen i pronuncien la major part de la pel·lícula de forma correcta i fàcil d'entendre.
- Llum: S'utilitza molt la llum artificial ja que, es troben en un recinte tancat, encara que entra molta llum natural.
- Color: Vius i suaus.
- Vestuari: Actual, urbà i formal.
3. Tria un personatge i fes la descripció:
Rai és el protagonista de l'obra. Es veu que no ha superat la ruptura amb la Lola i sembla molt obsessionat amb ella i decideix segrestar el seu videoclub amb amics i clients a dintre. Ell ho veu com una cosa molt bonica ja que, a les pel·lícules d'amor que ell ha vist tot es possible, però l'espectador ho veu molt tòxic i dependent.
4. Tria una escena per explicar-la:
L'escena del final, en el que Rai fa un directe expressant el seu ''amor'' davant de moltíssims espectador, mentres ho fa veu a algú darrere seu i s'imagina que és la Lola encara que acaba sent el policia. Aquesta escena és com una mena de somni ja que, la pel·lícula acaba quan li donen al cap.
L'escena del final, en el que Rai fa un directe expressant el seu ''amor'' davant de moltíssims espectador, mentres ho fa veu a algú darrere seu i s'imagina que és la Lola encara que acaba sent el policia. Aquesta escena és com una mena de somni ja que, la pel·lícula acaba quan li donen al cap.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada